Testimonis

Aquest espai està reservat per a tots aquells que vulguin deixar el testimoni de la seva experiència al parvulari.
Si vols compartir la teva, envia el teu escrit a: parvularins@gmail.com
Moltes gràcies!


Testimoni 2: G

Ja farà més de 35 anys d'aquella entrada al Parvulari Nostre Senyora
I avui, m'agradaria compartir amb tots vosaltres, la gran i magnifica experiència viscuda en la meva primera etapa de la vida al parvulari de Nostra Senyora.
Recordo com si fos ahir, que el que ara és l'aula de nans verds, era el despatx de direcció, on els pares es reunien llavors amb la Meri Rutllant i que sempre en sortien somrients i amb les piles carregades per continuar amb la millor feina: la de fer de PARES. Ara és l'Anna Wennberg amb la Meri, en col·laboració i juntament amb tot el professorat que fan el possible i l'impossible per seguir ajudant-nos als pares a fer CRÉIXER els nostres petitons.
També recordó:
- Les hores de cuinetes, de farinetes, de corredisses,etc... pel pati, que encara conserva l'essència que jo he viscut, i sentimental fins i tot em fa gràcia que la meva filla gaudeixi del mateix espai íntegre, que jo anteriorment he gaudit.
- El moment de fer el trenet, agafats uns dels altres de les bates per anar al menjador, de les cordes on ens agafàvem quan sortíem d'excursió, etc...
- Totes les festes, les de Nadal, però sobretot les de final de curs, on de tant en tant recuperem de les filmacions de mon pare i passem una bona estona
- Les cançons que ara escolto amb la meva filla i la sorprenc quan faig la coreografia igual que la "profe"
- Quan el meu germà ja pujava les escales dels nens grans i jo seguia abaix, amb ganes de ser molt gran per pujar les escales, tot i després penedir-me de no tornar a pujar-les per a canviar al "cole" de grans...
Era petita petita ( any i 2 mesos), que ja tenia clar que jo volia entrar en aquest parvulari. I és que jo, sense encara saber parlar, demanava cada matí a la mare quedar-me quan deixàvem al meu germà gran, i és que jo també volia: APRENDRE, JUGAR, RIURE, PLORAR, CRÉIXER, ACONSEGUIR petits/GRANS reptes, COMPARTIR, ESTIMAR i RESPECTAR.
Tots aquests valors i molts d'altres que no he mencionat, són els que el "meu" parvulari conserva, i reitera en l'aprenentatge i educació de la meva filla, sense ofuscar-se en la demanda externa que a vegades ens fa perdre el Nord. Per què, és cert que avui sembla que el més important sigui l'IDIOMA, la TECNOLOGIA, els mètodes més innovadors d'aprenentatge, que és el que s'estila i el que la societat imposa, però no es poden oblidar i per això estic feliç i agraïda que el parvulari tingui una trajectòria ben definida, clara, i pensant sempre en la importància de l'etapa dels 0 als 6 anys dels nostres fills. El que aprenen en aquesta fase, és primordial pel demà dels nostres fills, i com diu la dita "LO BO, PERDURA"-
Per últim, només puc dir que estic immensament agraïda de com el Parvulari de Nostra Senyora ens acull, i és que tant com alumne, que com a mare, puc assegurar que, quan entres al "meu" parvulari, et sents com a casa. Ets una peça més i necessària, per a completar el puzle que el compon. Això fa que sigui un parvulari diferent, estimat i valorat, almenys per a mi, per a la meva família i, sobretot per a la meva filla
Tot això és el que vull compartir, per què com li dic a la meva filla: COMPARTIR ES SER FELIZ, i com li diuen al "parvu" COMPARTIR ES VIVIR
Una abraçada i que tot això tan maco que teniu i que feu PERDURI


Testimoni 1: C.

Són molts anys des que vaig anar al Parvulari de Nostra Senyora, però encara avui recordo molts moments viscuts allí; moments feliços. Recordo el pati a on jugàvem a pilota al "camp de futbol", la "pista d'atletisme" a on fèiem carreres, el sorral a on deixàvem volar la nostra imaginació, la barana del pati a on se'ns quedava el cap atrapat entre els barrots (jajaja), les disfresses per carnestoltes, les sortides al zoo, les mestres... Quins bons records! Quines vivències! Quins amics!!
Encara avui tinc la sort de comptar entre els meus millors amics amb antics companys del parvulari. És curiós com certes vivències compartides estableixen llaços tan profunds i duradors. De fet, sempre que em trobo amb algun company del parvulari m'envaeix una alegria i estima especial; encara que faci 20 o 30 anys que no ens havíem vist!!
Sempre m'he preguntat com era això? Perquè després de 20 anys d'haver anat al parvulari era capaç de trobar-me algú pel carrer i reconèixer-nos l'un a l'altre immediatament i quasi abraçar-nos mentre ens posem al dia de tot. 😊 Com pot ser??!
Doncs bé, des que porto als meus fills al parvulari de Nostra Senyora ja ho he entès. Al parvulari de Nostra Senyora tenen molt clara la importància i rellevància de l'educació i formació dels nens en aquesta etapa tan maca i a l'hora crucial per a ells (dels 0 als 6 anys). A més a més, tenen claríssim què és realment l'important: aprendre a relacionar-se amb el medi, amb els altres, a compartir, a gestionar les seves emocions, a expressar-les... a estimar. I que tot això només s'aconsegueix amb la implicació dels pares i la seva pròpia.
És un paler veure com els nens entren contents i rient al parvulari. És un plaer anar pel carrer i que la teva filla et digui com es diu aquella nena que va al parvulari amb ella... 2 anys més petita! És un plaer fer tutoria i comprovar l'estima i la implicació de la directora i les altres mestres amb els teus fills. És un plaer veure com els teus fills guanyen en seguretat i autoestima. És un plaer poder anar al parvulari de Nostra Senyora.
No pararia de parlar del parvulari, de tot l'equip que hi treballa i segur em quedaria curt! Sols puc dir: Gràcies! Gràcies per tot el que m'heu donat i el que esteu fent pels meus fills. És una gran sort i tranquil·litat portar als teus fills a un lloc a on saps que se'ls estimen.
Espero que pugueu seguir així uns altres 50 anys més! Ens feu molt de bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada