Quan arriba la tardor...

A vegades el concepte "innovació" ha d’anar de la mà de la "quotidianitat" educativa. Tenim tantes oportunitats properes i al voltant, en l’entorn més pròxim i en un entorn a distàncies curtes que només cal saber mirar i aprofitar-lo. Saber-ho mirar amb ull de descoberta, de sorpresa, des del silenci i la bellesa que transmet la natura i la realitat.

Comencem el curs amb el regust de les vacances i amb pocs dies ja tenim la tardor a sobre. Una tardor que a Barcelona i al Parvulari costa d’arribar. El sol segueix apretant, anem amb màniga curta, el canvi de colors dels arbres triga en arribar....

I poc a poc...un dia arriba un nen amb una pinya, un altre dia alguns amb fulles, de la muntanya o de la ciutat comencen a arribar elements que ens acosten la tardor. Dia a dia omplim les aules d’una tardor que fins el Novembre no es deixa veure gaire a fora.







Propostes experimentals, racons, decoració, poesies, cançons, fem un bosc invertit a Orenetes amb pals que han anat portant totes les famílies, fem panellets, ve la Castanyera...i els nens del segon cicle marxem a Vallgorguina a buscar castanyes i a passejar per un entorn natural on la tardor ja despunta.










Les sortides fora del Parvulari són un èxit!!! La sortida al Montseny és un espectacle !! Veure’ls moure’s, caminar, córrer, jugar per la natura amb la sensació de llibertat i d’il·lusió d’infants, és un regal pels mestres. Tornes a recordar allò que donar oportunitats i acompanyar-los en el camí, és educar.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comencem un nou curs!

El Montseny ens espera!