Entrades populars d'aquest blog
Quan arriba la tardor...
A vegades el concepte "innovació" ha d’anar de la mà de la "quotidianitat" educativa. Tenim tantes oportunitats properes i al voltant, en l’entorn més pròxim i en un entorn a distàncies curtes que només cal saber mirar i aprofitar-lo. Saber-ho mirar amb ull de descoberta, de sorpresa, des del silenci i la bellesa que transmet la natura i la realitat. Comencem el curs amb el regust de les vacances i amb pocs dies ja tenim la tardor a sobre. Una tardor que a Barcelona i al Parvulari costa d’arribar. El sol segueix apretant, anem amb màniga curta, el canvi de colors dels arbres triga en arribar.... I poc a poc...un dia arriba un nen amb una pinya, un altre dia alguns amb fulles, de la muntanya o de la ciutat comencen a arribar elements que ens acosten la tardor. Dia a dia omplim les aules d’una tardor que fins el Novembre no es deixa veure gaire a fora. Propostes experimentals, racons, decoració, poesies, cançons, fem un bosc invertit a Orenetes amb pals que han
Orenetes...la bellesa de la mirada serena!
Des de fa moltíssimes dècades Orenetes és un espai especial al Parvulari. Un aula multinivell on es gaudeix de l'art des de la descoberta pausada i la creativitat. On es manipulen materials molt diversos i on joc i bellesa en fusionen. Aquestes setmanes hem aprofitat que la tardor ja ens visita per estimular els sentits, i especialment la mirada... Què hi veus? Es veu sempre igual? O varia segons la perspectiva? Doneu un cop d'ull a algunes de les creacions que han fet! Es veu diferent o es veu igual? Els colors no sempre son iguals... poden canviar segons quins barregem! "A través de las ventanitas veo las piñas"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada